História del Rugby
.
Al llarg del segle XIX es va desenvolupar en els col·legis privats d'Anglaterra un procés de definició de les regles del futbol de carnaval. En les seves múltiples variants es va patir un procés de reglamentació d’on sortirien el rugby i el futbol moderns, així com altres esports emparentats.
La tradició atribueix la invenció del rugby a un estudiant de teologia. Segons el relat tradicional, en 1823, durant un partit de futbol, William Webb Ellis, "amb fina desobediència de les regles del futbol" va prendre la pilota amb les mans i la va dur fins a la meta contrària, obtenint un gol. La historicitat del fet ha estat reiteradament posada en dubte, però és acceptat oficialment per la International Rugby Board (IRB) com primer antecedent del rugby modern, fins al punt que el trofeu que es lliura als guanyadors de la Copa del Món de Rugbi duu el seu nom.
|
Tot i que els contrincants acordaven abans de cada trobada les regles en què se subjectarien, les discussions i baralles sobre les accions que estaven permeses o prohibides va esdevenir un inconvenient cada vegada més notable.
Els estudiants dels col·legis anglesos van començar llavors a escriure les regles, amb la finalitat d'unificar-les. El primer a fer-lo va ser el col·legi de Rugby, al comtat de Warwickshire on el futbol s'havia practicat en una versió molt física (fins i tot podrien dir "agressiva"), utilitzant travetes i apilaments ("hacking" i "maul") i permetent prendre, passar i córrer amb la pilota en les mans. Les regles del col·legi de Rugby van ser escrites el 28 d'agost de 1845 per tres estudiants, William Delafield Arnold, W.W. Shirley, i Frederick Hutchins. Estaven integrades per 37 regles que constitueixen el primer antecedent reglat del rugby modern. Allí figuren regles que després assenyalarien la identitat del joc, com els arcs en forma d'H, la conversió, l'ús de les mans per a dur la pilota, la regla del "fora de joc", l'"avant", la "melé", la "marca", etc.
|